Pàgines

1 de juny 2012

Cop d'estat a la Europa Social


Des de que va començar la eufòria de la crisis i el seu atac als drets civils que formen part de les constitucions europees i del seu tarannà social que tan ha costat aconseguir i mantenir, em pregunto pel discurs que hi ha darrera d'aquesta crisis  i del seu inici, tanta disbauxa sense control ha d'estar dirigida a alguna finalitat determinada, a més de ser el resultat de la incompetència, i hi veia un fil clar que semblava voler  demostrar que l'estat del benestar, que la democràcia social no és possible perquè hi ha molta gent irresponsable, en un discurs que individualitza la responsabilitat, i eximeix al sistema, en aquest cas global o i neoliberal, i el disfressa de salvador mitjançant la por, però aquest cop és massa descarat i molta gent, com jo, històricament relegats a una participació política puntual, mitjançant el vot, se'n ha adonat i se'n comença a adonar que ja en hi ha prou, que una altra democràcia i societat és possible. Ha d'haver un control a tots els nivells, control social i per tant distribuit per construir una vida humana sostenible, solidaria i compatible amb la diversitat. 

Vicenç Navarro ens explica, com sempre, molt be com i perquè s'ha creta aquesta crisis

Por qué se ha creado la crisis?

27 mayo 2012 | Categorías: Crisis sistémica | |
Vicenç Navarro – Consejo Científico de ATTAC España
El artículo señala que la manera como se diseñó la estructura de gobierno del euro tuvo como objetivo asegurar el poder del capital financiero a costa del bienestar de las clases populares de los países miembros de la Eurozona, posibilitando un ataque frontal a la Europa Social.

24 de març 2012

Las falsedades de la ultraderecha española y catalana (que se considera centro)

Respecte al que he dit al anterior post: tanta estupidesa i ignorància... aquí deixo també aquest post del meu admirat Vicenç Navarro, en que explica alguna de les falsedats que es sostenen des de la dreta en els mitjans públic sense que hagin veus públiques que els rectifiquen i contradiguin (ell diu que des de la ignorància, però jo més aviat diria des de la agenda de la por que s'aprofita de la ignorància del poble per fer que es mantingui calladet i aguanti el que caigui sense retxistar).


Vicenç Navarro – Consejo Científico de ATTAC España 24 marzo 2012
He vivido en varios países a lo largo de mi vida, y todavía hoy vivo en dos continentes, pues parte del año trabajo y resido en EEUU, compaginando mis responsabilidades académicas en la The John Hopkins con las que tengo en la Universidad Pompeu Fabra en Barcelona. Por lo tanto, leo la prensa, y escucho los medios radiofónicos más importantes de EEUU y de España con gran frecuencia. Dicho esto, creo importante resaltar las enormes similitudes de la ultraderecha estadounidense con la derecha española y catalana (que se define como centro). Constantemente aparecen voces en las tertulias que son intercambiables con las del Tea Party o la compañía televisiva Fox. Con sus estridencias, no puede acusárseles de mentir (aunque algunos de ellos sí que lo hacen sin ningún tipo de rubor o inhibición). Para mentir hay que conocer la verdad y es obvio que no la conocen. Son profundamente ignorantes y parecen orgullosos de serlo. Veamos los datos.

Resistencia frente a la revolución neoliberal


Copio i pego aquest article-reflexió de Antonio Amarayona que ve a recolzar el que porto temps dient, que tot aquesta malaguanyada crisis d'opereta no és més que un atac al estat de dret, un cop final orquestrat per despullar-nos de drets i de veu per a oposar-nos a aquest capitalisme salvatge que ha oblidat que va sorgir per recompensar l'esforç i el treball, i que ha de ser regulat per l'estat, es adir per tots, per a que no es converteixi en el que és ara:  un sac d'avarícia i egoisme  del tot incomprensible, 
hi ha tanta estupidesa i ignorància?...



La próxima semana habrá huelga general en España. Algunos aún creen que, pasada esta crisis económica, todo volverá a su sitio y regresaremos al estado del bienestar que disfrutábamos hace unos años. Sin embargo, yerran por completo: nos está pasando por encima un gigantesco ciclón que tiene por objetivo aniquilar el estado de cosas anterior. En otras palabras, lo que ahora denominamos “crisis económica” es el inicio del golpe final que el poder financiero neoliberal está asestando al poder político y social, a las libertades y los derechos cívicos y laborales de la ciudadanía´.

25 de febr. 2012

Crimen econòmic



Un bon anàlisi de la situació i que recolza el que el meu sentit comú m'ha anat dient, val la pena llegir-lo sencer:
Se confirma el fracaso de las políticas europeas

25 febrero 2012 | Categorías: El otoño europeo, Unión Europea | |

Juan Torres López / Alberto Garzón Espinoza – Consejo Científico de ATTAC España

Los últimos datos que acaba de presentar la oficina de estadística europea (EUROSTAT) muestran que Europa entra de nuevo en recesión. (....)

Se trata, pues, del primer paso hacia la recesión generalizada en Europa que casi con toda seguridad podemos decir que se está ya produciéndose en el trimestre en el que ahora nos encontramos y que seguramente afectará incluso a la “locomotora” europea, pues Alemania ya registró crecimiento negativo (-0,2%) en el último trimestre de 2011, lo que demuestra que las políticas que impone a los demás ni siquiera son buenas para su propia economía porque ésta vive de la demanda ajena (de lo que está “tirando” de su actividad en los últimos meses es su sector de la construcción).

18 de febr. 2012

Debat sobre la legalització de les drogues

Em pregunto tot sovint a qui interessa la il.legalitat de les drogues, quan a nivell social aquesta té unes repercussions més que visibles en la incidència de la criminalitat i la desprotecció dels drogodependents.


Aquest debat s'està duent a terme a Mèxic, on la criminalitat al voltant de les drogues ens pot sembla increible:


Jo, com encara molta gent, soc una addicta al tabac, tot i ser conscient de les seves conseqüències graciés a les continues campanyes anti que s'han dut i es duen a terme, i que han propiciat que fumar passi de ser un símbol de maduresa i independència (PUBLICITAT DURANT TANTS ANYS) a un símbol de immaduresa i poca responsabilitat individual i col.lectiva, quasi un símbol de marginalitat. La legalitat d'aquesta droga, reportada tan nociva,  ha permés ingressar moltes taxes, regular el seu comerç i us, i tractar sanitariament els seus efectes nocius per a la salut.

Si tan ens preocupa l'efecte nociu de les drogues, hauriem de parlar de la indulgencia d'aquests estats i persones que persegueixen el consum de cannabis, per exemple, i que no s'han preocupat per forçar a les industries tabaqueres a produir uns productes menys nocius, tot i que tenen eines.


Sense anar més lluny, a la universitat d'Alicant van trobar un catalitzador, que disminuïa els efectes tòxics de les cigarretes, al 2007, no he sentit que s'hagi fet rés al respecte,  i segur que se'n podrien fer de coses per que no fossin tan perjudicials, per que no es fa???


La resposta la trobem en el cost, o més ben dit en la reducció dels beneficis, que estan per sobre de tota política i acció estatal, per lo que s'individualitza la responsabilitat i el risc que aquesta adicció comporta. Al respecte és molt interessant un article del dossier de premsa, paraninfo, de la mateixa universitat, del 2009. 


13 de febr. 2012

Sanitat pública vs privada




Através d'empeus per la salut  rebo un post del que en penjo una part:
.
"En el hospital de La Seu d'Urgell se utilizan por la tarde las mismas instalaciones y el personal para atender a los pacientes privados. Lo habitual es que un número indeterminado de médicos de la sanidad pública redondeen sus sueldos recurriendo al pluriempleo: atienden por la mañana en el centro público y por la tarde, en el privado. El sistema tiene grandes ventajas. La primera, obvia, la de los emolumentos. La segunda, no menos evidente, la de disponer por las mañanas de una importante masa crítica para engrosar su clientela privada. Los recortes públicos, que están dejando a algunos hospitales sin mantas siquiera para arropar a sus pacientes y que están engrosando las listas de espera son una buena ocasión para multiplicar la actividad privada.

Precisamente gracias a los recortes los médicos del hospital de La Seu d'Urgell (Lleida) han dado con el chollo máximo al respecto. Obligado este centro leridano a cerrar quirófanos por las tardes para ahorrar, los facultativos atienden a sus pacientes por las tardes, pero en el mismo lugar, utilizando salas de consultas y quirófanos, donde no hay lista de espera porque hay que pagar.

De este modo, los empleados sanitarios incluso se evitan desplazamientos, que ya se sabe que el día, sobre todo si hay pluriempleo, cunde poco. A ellos les basta con ponerse la bata pública por la mañana y transmutarse en privada por las tardes. Las instalaciones son las mismas. Las salas de consultas y los quirófanos, también. Las batas, ¿para qué cambiarlas?

Mangoneo, Ay mangoneo

A nacionred  trobem un article avui, del que enganxo una part a continuació, i que ens fa pensar que la pressió de la gent pot tenir efectes en les polítiques, i que fa falta que ens conscienciem d'aquest fet, per tal de ser molta més gent pressionant, per fer possible una democràcia més real i participativa i eliminar lobis que ens mangoneixem i que deixem que ens mangoneixin.

Hauriem de pensar de quina manera la nostra manera de fer i actuar s'assembla i reprodueix aquests mangoneos: màxim benefici (no tan sols econòmic) sense que importen els mitjans, i qüestionar-nos també que implica el màxim benefici.

"La ministra liberal del gobierno de Merkel ha recordado que en Alemania la censura está abolida y que el pacto de coalición entre liberales y democristianos incluye no bloquear el acceso a la red por infracciones de los derechos de autor. Sabine Leutheusser-Schnarrenberger también ha exigido explicaciones y aclaraciones a la Comisión Europea sobre los efectos que tendría el ACTA en los países que se adhieran, aunque ella ya ha advertido que:
No vemos ninguna necesidad de legislar para modificar la ley de derechos de autor. Los proveedores de Internet no son los ayudantes del sheriff.

1 de febr. 2012

Manipulàció mediàtica

El meu fill m'ha enviat un treball de Noam Chomsky sobre la manipulació mediàtica que tots hauriem de tenir present ( jo le he conseguit de la web de Gramscimanía , i d'una altra web peculiar : SytiNet que investigaré quan tingui temps) :
  1. La estrategia de la distracción El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las elites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes.

    La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética.


    • “Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, ocupado, ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto 'Armas silenciosas para guerras tranquilas)”.

30 de gen. 2012

Dieta

Be, avui he començat amb la dieta, pel mati me he begut un got d'aigua amb el suc de mitja llimona, aggggg, be, no exagerem no ha estat malament i després me he menjat una mandarina. Volia menjar alguna coseta a mig mati però amb la feina se m'ha oblidat, malament ara tinc massa gana i m'afartaré al dinar, haure de dominar-me.
Amb tot això penso que podria ser interessant analitzar que m'ofereix la web, vaig a google, i busco per dietes, em surten més de 900.000 entrades, en una de bona en tindria prou, però quina?

29 de gen. 2012

Dieta


Estem preocupats, tan el Tim com jo anem engreixant, ell ha insistit en que deixi de comprar xocolata (som els monstres del xocolate, addictes perduts), patates fregides (jo no en menjo), cerveses (tampoc en bec), i porqueries d'aquesta mena... Però es que jo no pico entre menjades, dino i sopo, i poques vegades faig un esmorçar més enllà d'un suc de taronja ( de brick!), el meu delicte és el pa, no se viure sense pa i pernil salat, patés i formatges. Així que després de comprovar avui el que em costa lligar-me els cordons de les sabates i que em sento com si al moure hagués de moure una "mole" de grassa, li he dit que buscaré una dieta per internet per a perdre uns kilets.

A un treball que vaig fer amb uns companys de la UOC sobre la obesitat vaig trobar el següent:

19 de gen. 2012

Esborranys

Que pretenc amb aquest bloc? encara no ho se, tot ha vingut donat pel FaceBook. M'explico, jo no havia entrat fins fa dos mesos mai a una xarxa social més enllà de la UOC, però el meu fill, l'Iain, que està rodant per aquests mons, amb el seu company el Llorenç es van fer un bloc (World Walkers), però no hi han penjat fotos encara, i el Llorenç té Facebook i penja les fotos. Així que per poder veure les fotos entro al face, i ... descobreixo tot un món de possibilitats de comunicació amb amics, família, i d'informació, a la vegada que una plataforma per reflexionar col·lectivament, però tota la informació sembla efímera i caòtica... i es llavors que em pregunto per les possibilitats del bloc,  i aquí estic!


Be aquesta és una nova experiència que em té captivada, anem a provar que en podem fer, i descobrir nous espais de interacció ...
De moment són els aspectes tècnics bàsics els que vaig explorant, com escriure per primer cop, o veure com afegir una imatge, així que començarem amb una del meu poble                             


Xerta i el seu riu que en és de bonic!!!








I la dificultat rau en si el text i el seu format em domina a mi, o si aconsegueixo més que sigui negociar un marge de llibertat! ja!
Els gadgets, les pestanyes, els colors, el fons,... vaig explorant i em passen les hores, vaig configurant, reunint blocs i links que em semblen interessants,... de moment la forma més que el contingut, i faig la lletra gran per sentir-me còmoda al llegir, potser és massa gran... provarem...